pastoret

Violeta sempre ha estat la sorpresa de la Colla. Inclassificable. Sorprenent. Vital (o resacosa). Jove. Colorista. Gran. Violeta és una gran persona. Per dins i per fora. La coneixia de xicoteta. Després de molts anys, la vaig tornar a trobar. Com havia canviat! Era una petarda i ara és quasi més alta que jo. Espectacular.

La seua manera d’entendre la vida és no posar barreres. Sobretot a les il·lusions. I se’ns va. El proper 18 d’octubre desapareixerà, de moment, per un any de les nostres vides. Així com va vindre, ningú sap com ni quan ni perquè, ara se’n va. La trobarem a faltar. Segur. I el dissabte matí li vam fer un esmorzar en condicions (en teoria era reunió de colla…). Esmorzar amb cerveseta, carajillo i copeta… Que menys ens podiem beure per ella?

La imatge és el pac Violeta: barret a quadres rojos i negres. Bolso a quadres negres i blancs. Jaqueta verd viu. Una Amstel. I la dolçaina. Violeta acunyà la terminologia DOLÇAPUNK!

Que tingues bon viatge. Que trobes tot allò que busques… i més!

(El dissabte va ser un dia molt complet)