PERÒ QUE TORNE A SUCCEIR.
Normalment escric de dia, quan la llum il·lumina els pensaments. Però aquest post, l’escric de nit, quan les mentides són més creïbles… Les paraules se me cauen pels dits i no puc evitar de donar-les ales. Ací te les deixe. D’ací un ratet me n’aniré a dormir amb algunes cabòries menys… i dormiré millor. Segur.
Acabe de tornar de València. He tornat a 60. A vegades, quan vas més lent arribes més ràpid. O com a mínim, ixa sensació me dona. Venia escoltant Josele Santiago. Las Golondrinas etcétera. La capital no és que m’agrade molt, però per un sopar per a conversar, després de tant de temps, és un motiu irrenunciable.
M’ha caigut entre les mans, per gràcia o per desgràcia, un llibre de Tim Burton. La trista mort del Noi Ostra. Ja te contaré com és. Que conta. Que diu. Que… Un regal és un regal. M’ha fet riure molt. La meua antipatia cap a aquest personatge ha sigut el motiu principal d’aquest regal. Estic segur. He afirmat que ‘cal regalar pensant amb qui es regala no amb un mateix…’ Però no m’han fet cas.
La conversa era a tres bandes. M’han acosat. M’han tocat per baix de la taula. Per dalt. M’han acorralat. M’han fet riure. M’han fet pensar. M’han fet sentir tantes coses que amb aquest post no podria expressar… M’han criticat. M’han dit que me valore molt poc. M’han dit que me prepare… Hem parlat del que hem deixat darrere. Hem parlat de les il·lusions pel que ens ve per davant. Hem parlat de les persones i del sexe. Que va primer? Hem parlat de les parelles. Dels trios. Hem posat damunt de la taula alguns perques. I també, algunes respostes. Hem parlat de les nostres pobreses i de les nostres virtuts. Hem parlat de tot i de res.
I se n’hem anat a casa contents. Feliços d’haver compartit una dolça vetllada. De riure (que ens feia molta falta!). No hem plorat. Però els ulls se’ns han il·luminat més d’una vegada. Encara sentim. Molt bona senyal.
M’he trobat molt bé. Feia temps que no me trobava així… este temps ha valgut la pena. I estic desitjós que torne a succeir. El que siga! Però que torne a succeir.
Para mi también fue una noche especial, de las que no disfrutaba hacía mil… Creo que últimamente te doy las gracias mucho, pero bueno, por una más… gracias también por cómo comentas la velada, hemos vivido a gusto la propia noche y la recordamos con mucho cariño al día siguiente al leerlo!!!
Yo también espero que vuelva a suceder (como siempre haciendo traducción simultánea)
Besets.
Jo també era de les que pensava que s’ha de regalar pensant en l’altra persona. Fins a que em topí amb un amic que regalava les coses que li entusiasmen, que li il.lusionen, que ell estima, amb tot l’entusiasme, il.lusió i amor com si s’ho regalar a si mateix. I això, amics, no té preu. Això sí que és un REGAL!