LA FAMÍLIA ÉS LA FAMÍLIA
Com deia aquell famós mafiós: la família es la familia… i això no ho canviaria jo per res.
El diumenge vam fer una altra cel·lebració de la boda de la meua germana i el meu cunyat. Ja en van tres! Ho vam passar molt bé (com no podia ser d’altra manera). El menjar, la beguda, la companyia… tot perfecte!
Me va molar molt el bon rotllo entre els més menuts de la família. Ací els tens a la foto. Jugaren, únicament, a tot. Primer de cavalls. Després a fer montonets. Després a pillar-se. Amb la trompa. Amb el matalàs. Amb la cuina… uf! Quin cansament. Ja no tinc edat per aguantar el seu ritme.
Emma, Bernat, Xavier, Jordi i Núria. Meleta pura per als sentits i per a la família!
Quina enveja!!! Jo també volia estar!
En fi, m’alegre moltíssim que ho passàreu tant bé i que les noves generacions vagen fent camí. No s’esperava altra cosa d’ells, els Ferrers sempre han fet pinya, des dels més majors fins als més menuts! Ah, i m’afegeixc al càntic d’amor a la familia, faltava més!
Una familiar “llunyana”.
Ja tenia ganes de sentir i sobretot reconeixer que ja tens una edat,benvingut al club al fi has caigut.au cacau.
Mooolt Antón!