pastoret

El passat pont de maig, per poder agafar forces per al que ens queda de curs vam decidir passar uns dies a l’aldea de La Llèqua, situada al terme municipal de Morella. El dimecres per la vesprada, apurant els primers minuts del ponts, vam agafar la fragoneta i ens vam dirigir cap allí Guille, Loli, Vicent i jo. La primera parada la vam fer als Ibarsos per comprar carn (xixi!) a base de bé. Allí se’ns van unir Maite i Vicent Torrent.

La casa, propietat de Vicent Torrent, gaudeix d’un paisatge típic del Maestrat. Camps de cultiu de cereals, ramaderia extensiva de vaques braves i no tan braves, cabres, ovelles, porcs senglars, etc…

Aquest pont es produïa a La Llèqua dos fets d’importància vital per a aquestes cases al llarg dels anys. Per una part el dijous hi havia una processó des de l’església fins el Peiró que està a l’entrada de l’aldea. Per una altra part discorre per aquelles terres la Romería de Catí a Sant Pere de Castellfort.

El dijous vam poder com es transforma la vida d’un poblat que durant l’any no té cap habitant i que aquell dia arribà a tindre 400 persones. La veritat és que va ser sorprenent. De bon matí hem vaig sorprendre perquè no hi havia absolutament ningú. Però poc a poc, van anar arribant cotxes i més cotxes, gent i més fins que arribarem un punt on estàvem realment cansats de l’aglomeració. Havíem vingut a passar uns dies tranquils però ens va desbordar aquesta aglomeració que, realment no esperàvem. Maite va viatjar fins Tortosa per recollir a les dolces perletes que són Anna i Andreu… Des d’aquell moment el cap de setmana va ser un no parar…

La processó va estar molt curiosa. Vaig grabar un video que el youtube no vol acceptar… temps al temps.

El divendres vam anar a gastar-nos els quatre duros que tenim a Villafranca del Cid. Al poble existeix una tenda d’estes que es creen ara per l’interior de les nostres terres, on els preus són tan competitius com els d’Andorra fa uns anys… Vam visitar el poble per fer algunes compres necessàries i després vam anar a passejar pels bonics carrers de Iglesuela del Cid. Bonic poble. Diuen que és el que més construccions de pedra seca de tota Espanya. Diuen. Allí vam trobar a Anton, Anna i Aitana que ens van acompanyar durant el dinar.

També vam triar anar aquest pont perquè per allí discorre la romeria que va de Catí a Sant Pere de Castellfort.

Si el dijous va ser sorprenent, la fe mou muntanyes, el dissabte encara va ser més sorprenent. 1000 persones aproximadament, van participar a la romería que uneix Catí a Sant Pere de Castellfort. Per la Llèqua, ens vam sorprendre perquè, a més dels participants a peu a la romeria, també participaven a cavall i en van passar vora un centenar. Anna i Bernat, que estaven amb nosaltres, van flipar en colors ja que, segurament, no havien vist mai tanta gent a cavall junta!

Després vam fer un dinar al solet imitant els antics habitants de l’aldea (els teníem al costat i vam comprovar que bé s’ho passa la gent vora taula!).

Per la vesprada (únicament vam tindre una hora per dinar!) els peregrins van eixir en marxa per continuar la seua peregrinació. El camí que els quedava era llarg i el sol els feu bona companyia al llarg de tota la jornada.

De la resta del pont puc afirmar sense equivocar-me que ens ho hem passat d’allò més bé. La companyia ha estat meleta pura, els menjars han estat saborosos i divertits, amb converses amb persones que, en principi, ni tan sols coneixíem… però que semblant visió que tenim del país!

Un pont agradable. Tranquil. Seré. Dels que fan oblidar les penes i carregar les piles per enfrontar-se al dia a dia. Enveja dels que van poder viure per aquelles terres (tot i les dificultats evidents!). I ganes de tornar per poder viure alguna experiència semblant…