MASSA CRÍTICA, 6 DE JUNY 2008

CARLES MONTALT UN CRACK!

Este impresentable personatge és un crack!

Segons he pogut llegir al seu blog i després confirmar-ho pel xat del gmail, Carles ha aconseguit plaça per al Campionat d’Espanya de Triatló 2008. Tota una gesta per a una persona que dedica tota l’energia que té per a cadascuna de les coses a les que es dedica.

Enhorabona. Des del meu blog una menció especial per a Carles, l’enhorabona més sincera i quina alegria saber que els objectius i els esforços dels amics es fan realitat!

ANIVERSARIS

El 22 de maig, ahir, vaig tindre la celebració de dos aniversaris.

Realment ahir eren més aniversaris (com pots vore a la imatge) però no vaig poder anar a tots…

Vam celebrar el de Laura i el del meu cosí Jesús. Laura en feia més de 30 (…) i Jesús en feia 40!!!!!!

Ho vam passar d’allò més bé. Vam sopar molt a gust. Vam beure i vam riure. Van apagar els ciris del pastís… per cert, que bonic i que bo estava! (un tal roger del selvi)

Que els dos tinguen bons anys… els que venen… que en són molts!

ENTRE COPES!

Aquesta imatge ja té nom: ENTRE COPES!

Amb l’excusa de beure’ns una botella de vi tinto (en serien més…) Cune Reserva del 2004 vaig tindre un soparet amb 4 personatges. Bego, Esther, Sonia i Rocio al voltant de la taula (amb Esther de chef) vam parlar sobre les nostres coses. I les d’altres…

La conversació va ser distesa i divertida. Destacaré, per lo impactant que me va resultar, un moment de la nit que van parlar sobre aspectes de les dones que la fan més o menys atractiva (segons com es mire…) (jo escoltava perplex…). No entraré en detalls, per no causar-te un trauma irrecuperable (com el que jo tinc ara), però et diré, únicament, que: NO ÉS ORO TODO LO QUE RELUCE!… O NO!

Inclòs amb això, va ser una nit superdivertida. Ho vaig passar d’allò més bé (com de costum) i ja estic esperant el proper sopar amb aquesta gent per passar-ho, una altra vegada, acompanyat d’unes meravelloses persones.

disseny…

De moment deixaré aquest nou disseny. No és el que més m’agrada, però com ja he rebut diferents crítiques a l’anterior… doncs deixaré aquest perquè aporta el que algunes m’heu fet saber que vos interessa…

SOLDIRAIDA

Mai més somiaré el meu futur
el viuré
Mai més inventaré el meu passat
el recordaré
Mai més anhelaré el meu present
gaudiré d’ell

Passejant pel flickr he trobat aquesta perleta. Aquesta mel per a la vida. Aquest refugi de tendresa. Aquest amagatall per als sentits més sentits!

Moltes Gràcies Soldiraida!

CALÈNDULA

Vicent va regalar a Joel, Bernat i Aitana una flor de calèndula a cadascú per a que la lluiren allà per on anaren. La imatge no deixa cap dubte de la bellesa de tots plegats!

VICENT I EL SEU HORT

El meu amic Vicent porta quasi un any treballant uns terrenys que es van reservar per a horta al costat d’una nova escoleta creada a Alaquàs.

Des de la seua capacitat per afrontar nous reptes (sempre ha demostrat ser molt insistent en allò que es planteja) fa uns mesos que va decidir dedicar part del seu temps a treballar un hort de manera ecològica. Ací dalt pots veure la imatge del que ha creat. Un hort en plena producció, el qual vam visitar el diumenge amb els petorros. Ens ho va ensenyar tot. Ens va contar les dificultats i els beneficis del que està fent. Quan un fa el que més li agrada… costa, però no tant!

Ens va regalar unes lletugues ecològiques. Meleta pura per als sentits. La que me va regalar va caure anit. No cal que comente el sabor tan intens que tenia la lletuga, veritat?.

És curiós com últimament he trobat amics i amigues que es dediquen a açò de treballar la terra. És com si tornàrem endarrere en les nostres costums. És com si no volguérem perdre d’on venim. La cosa és com sempre: on anem, on venim, des d’on, cap on…

TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ

El diumenge 17 de maig era la Trobada d’Escoles en Valencià a l’Horta Sud. En principi era el dia 10 però es va suspendre per la pluja. El dia 17, després d’estar fent un dia fantàstic durant tot el matí, es va posar a ploure cap a les 15 hores i no va haver altre remei que suspendre-ho. Així ens ho va comunicar el Guaix.

La gent de la Colla de l’Olivar havíem d’acompanyar les escoles d’Alaquàs en la cercavila de la Trobada. Abans d’eixir del poble ens van avisar que no hi havia acte i ens vam quedar al poble per tal de fer algunes tocates i aprofitar el temps.

Eva i Paco, amb l’alegria del moment, ens van divertir amb la imatge que hauràs vist més amunt. La mare de Déu i Sant Josep. Quasi res!

PISCA

Pisca ha sigut mare. La gosa que tantes eixides ha fet en aquesta vida per a vore paratges, per a no deixar-nos a soles, per olor cadascun dels racons i les essències del nostre país i d’altres… ha tingut 7 gossets. Els 7 o 8 anys de vida que té no li han impedit tindre un part dolç, amerat de tendresa i sense complicacions.

Va ser curiós com va parir. Primerament buscà el lloc ideal on tindre el part. Hi havia un espai on no li venia de gust tindre’l perquè es veu que sentia la presència d’algun animal que podia dificultar la vida dels nadons. Així va estar un o dos dies. Quan se li va proporcionar un lloc en millors condicions no va fer falta més. Deixar-la fer i, en ocasions, mirar que tot anara bé.

L’instint maternal no té límits. La naturalesa mana allà on se la deixa. Que millor li pot passar a una mare que la deixen parir en pau? Tot anà de luxe. Ara els gossets creixen amb els jocs. Amb les carícies de la mare. Amb els comentaris dels que anem a vore’ls. Únicament els queda tota una vida per davant. Quina enveja de vida!