pastoret

Anit, nit de copa del rei, vaig anar al cinema a vore una pel·lícula que, per alguna d’aquelles, el mateix dia m’havien recomanat.

Lo mejor de mi retrata la historia de la Raquel, una xica que intenta que la seua relació d’amor siga extraordinària i fantàstica. Idíl·lica fins i tot.

Per contar aquesta historia, entra en la trama una malaltia que pateix Tomàs, amb la qual cosa ella es troba en la tessitura de triar fins a quin punt està disposada a donar per ell.

Una historia poc parlada que basa el que transmet en els gestos, en les mirades…

Personalment va ser difícil. Durant el sopar ja vam parlar que en moltes ocasions, busquem en les pel·lícules alguna cosa amb la que identificar-se. En Lo mejor de mi és inevitable no viure-ho.

Encara avui, ara mateixa, estic bussejant dintre del que la peli me va fer sentir. Encara avui revisc molts sentiments que creia que ja estaven ben guardats dintre d’una caixa. Encara ara… m’és difícil saber com estic.

Una pel·lícula dolça, tendra i sentida.

Una altra nit màgica amb la que vaig poder disfrutar de la companyia de Bego. Una altra vegada. Un altre motiu d’alegria, de reflexió, de temps… Un altra nit on la conclusió és que el que ens passa és el que ens passa i no sabem fins quin punt tenim l’opció de triar. Disfrutem del que tenim que no és poc.