pastoret

No sóc un fan de la festa amb més tradició de les terres valencianes. Tradicionalment han estat per a mi uns dies ideals per a conèixer altres paratges de l’estat espanyol.

Des de fa uns quants anys, des de la primera vegada que vaig tindre la valentia i inconsciència per eixir al carrer tocant la dolçaina, aquest instrument és la meua aportació a les festes de falles. No me dedique a dotorejar les falles més conegudes de València. No m’amontone per mig vore i sobre escoltar les mascletades. No me bufe cada vegada que xafe el carrer… La meua aportació és únicament la de crear ambient amb la dolçaina.

Enguany no ha estat diferent. Primer vaig passar els dies 14, 15 i 16 a Penyagolosa. Altra vegada al Mas de Monfort on vaig gaudir de les dolències provocades per un constipat que m’havia atacat l’oïda i vaig recuperar forces després del trimestre tan intens que hem tingut a l’escola.

El dia 16, una hora després de xafar Alaquàs, estava agafant el tren per assistir a la cavalcada folklòrica (un nom del tot suggerent…) amb 400 tabaleters i dolçainers més. Un acte tradicional al qual venim actuant la Colla de l’Olivar des de fa tres anys. El meu cos únicament demanava descans, ja que el constipat i el mal d’oïda no se me n’havia anat.. a la 1.30h ja estava gitaet i regalant-li al meu cos el que es mereixia: pau i tranquil·litat.

Bernat ha ocupat la resta dels meus minuts de falles.

Vaig decidir fer una falla amb ell i en això vam passar els dos dies següents. El primer vam fer (millor seria dir: vaig intentar fer) tres ninots de falla: Bernat, Pisca (la gosa) i la caseta de Pisca. Cap de les tres figures es pareixia al que intentava crear però Bernat s’ho va passar d’allò més bé i jo vaig patir d’allò més perquè no es tacara… ni ell ni la roba ni els mobles…

La falla la vam cremar el dia de Sant Josep, com mana la tradició, al xalet d’una tia meua que celebrava el seu sant vam habilitat un lloc al jardí (on no fera mal el foc) vam estar ben entretinguts i fent festa. Ací tens el vídeo de la cremà:

A les 19h tornàvem a casa amb la feina feta. Bernat es va dormir durant el viatge del Vedat fins Alaquàs. El vaig deixar descansar pensant que cap a les 20.30h hauria carregat les piles i tindria ganes de vore cremar un falla de veritat. La meua sorpresa va ser que a l’hora indicada Bernat va triar continuar dormint al llit. Ací van acabar les meues falles i la nit de la cremà la vaig passar cara la caixa tonta…