A DORMIR!
Resulta, com a mínim, curiós quanta energia utilitzen els nanos de tres anys (és el cas que conec) durant tot el dia jugant cap ací, cap allà, ara amunt, ara avall…
Solen recomanar que les rutines diàries es mantinguen regulars perquè això facilita les tasques i per als nanos és més saludable.
La rutina de Bernat a partir de les 19h o les 19′30h és dutxa, sopar i dormir. Sempre en ixe ordre… Ahir el procediment va començar un poc més tard del que és habitual, cap a les 20h. El vaig dutxar. El vaig traure de la banyera per tal de posar-li l’oli hidratant. El vaig vestir amb el pijama. Després, com faig sempre, li vaig dir que es posara les sabates d’anar per casa mentre el pare (és a dir, jo mateix) li feia el sopar. No volia i es va ficar potroset… Li vaig dir que no passava res, el pare se n’anava a fer-li el sopar i que s’ho agafara amb el temps necessari per a posar-se les sabates. Me’n vaig anar i el vaig deixar allí, protestant… Vaig iniciar la (per a mi) dolorosa feina de fer-li el sopar mentre tenia una orella orientada al servei a vore si es posava les sabates d’anar per casa o encara es mantenia allí a terra, com l’havia deixat. No s’escoltava res. Durant la llavor de fer el sopar, li vaig preguntar dues o tres vegades si ja havia acabat… però no vaig rebre resposta. Quan vaig acabar de fer el sopar, posats en dos plats, un per a ell i l’altre per a mi, vaig anar al bany a vore si ja havia acabat.
Esta és la imatge que me vaig trobar:
Evidentment no s’havia posat les sabates d’anar per casa (com podràs observar). Respirava fort, quasi roncant, i dormia plàcidament damunt de l’estoreta del bany i amb el cap descansant amb el que hauria de tindre als peus…
Anit Bernat no va sopar. Vaig agafar-lo i el vaig portar al llit. Ni es va enterar!

Pobret animalet! És evident que necessitava més dormir que menjar,i compte que “las mañanitas de abril son muy dulces de dormir”!
<Que canya, jo ja he pasat per eixa experiencia,buig dir la de dormirse sense sopar, no la de posar-se les sabates de casa al cap, jejeje, i la veritat es que ha vegades lis fa mes profit, el dormir, que el menjar, i lo que no haja sopat avui,segur que no ha perdut dormint, i en referencia al comentari anterior, encara estem en març, marzo, marzero, carasero.
Besets per al pare i al fill, al pare sense mariconades jejeje.
Es normal, tardes tant en fer el sopar que el xiquet es queda dormint…
Xè, cosí! Un dia que no vaig i se’ns adorm.
El proper dia no falle. Ho promet.
Com molt bé dius tu al principi, no és molt convenient canviar les rutines als nanos…. Ja sabem per qué!