CARICATURA DOLÇAINA

El sopar d’anit ens va donar unes imatges curioses…

 

 

BERNAT i AITANA

El Selvi, des que va emigrar des d’Aldaia per donar un millor servei a les terres alaquaseres, és una pastisseria de categoria a la que solc anar menys del que m’agradaria.

Lloc de trobada, casual… o no tan casual, entre amics i amigues, ens dona algunes imatges que ens fan gràcia ja que els nostres fills s’ho passen d’allò més bé jugant entre ells.

Les últimes imatges que he aconseguit guardar són aquestes… serà un futur amor?

L’APASIONANT MÓN DE LA PARELLA

És curiós com, després d’estar trenta anys sense expressar els meus sentiments i ni preocupar-me (quasi res) del que senten les altres persones, l’últim any ha estat un canvi en mi i en les persones que m’envolten. Amb soparets acompanyats de bon menjar (menys quan cuine jo), bon vi i molt bona companyia.

Aquesta setmana en porte dos. Molt interessants. Molt dolços. Traguent els sentiments que es poden traure… i alguns dels que no. Amb sinceritat i confiança.

Moltes d’estes converses han anat sobre l’apassionant món de la parella. Quan la pràctica supera la ficció. Filosofant sobre el sentit de les coses quan, en moltíssimes ocasions, es demostra que dos més dos mai són quatre. Persones que busquen el que no tenen. Persones que tenen el que no busquen. Individus solitaris que troben parella i individus que busquen parella i no en troben. Individus que no comparteixen el que senten i que són conscients que això angoixa la seua parella. Parelles que tenen una relació i que pensen en un altra. Persones que necessiten variació en TOT i això els dona estabilitat. Persones que busquen tapar les seues carències amb la parella. Persones que estimen algú impossible. Persones que tenen una doble vida. Parelles separades que viuen junts. Parelles juntes que viuen separades. Persones que tenen l’habilitat d’enamorar a la primera que passa i que canvien de parella tan prompte com s’acaba la passió. Persones que es senten abandonades per algú amb la que han compartit moltes vivències, sentiments, angoixes… i ara es senten traïdes. Persones que enamoren i, quan se’n van, deixen molts bons sentiments.

Anit me vingué a la ment la cançó dels Pets, Cercles viciosos, per a que et faces una idea del que estic parlant sobre l’apassionant món de la parella:

Ernest viu,
Amb la Sònia, però en privat
Té un amor descontrolat
Amb la companya de feina que s’ha separat.

D’en Manel,
Que s’entén amb la Pilar,
La que un dia es va trobar
El seu home al llit cardant amb un tal Joan.

Més o menys tothom s’equivoca
I s’enreda amb qui no toca.

I és tant cert
Que ningú es conforma amb el que té,
Fins que un dia es troba
Abandonat
Per qui sempre va ser al seu costat.

Sara sap,
Que la història amb el Joan,
No va enlloc perquè és casat
Amb la mare d’aquell noi que la mira tant.

Un tal Pep,
Que festeja mb la Remei
Que és de Valls i un dia al mes
Rep la Sònia que així es venja del seu Ernest.

LOS CRIMENES DE OXFORD

Los Crímenes de Oxford és una pel·lícula de Alex de la Iglesia que vaig vore i que no et recomane. Així de clar.

Molts bons actors però, malauradament, desaprofitats. Per a mi destacable per la seua bellesa, tot i fer també un paper mediocre, l’actriu i cantant de Marlango, Leonor Watling. Tenen un bloc també molt interessant amb un bonic disseny: Aprender a comportarse en público

He tret coses més interessants del bloc del rodatge (blasfemando en el vórtice del universo) que de la mateixa pel·lícula.

Jo ja t’he avisat!

MANIFEST

Per a signar el manifest: Ràdio Televisió Pública Plural

Del mal ús i abús de la ràdio i de la televisió públiques valencianes

La Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) va començar les seues emissions l’any 1989 com a conseqüència de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i perquè fóra representativa de la nostra societat en el seu conjunt i en la seua diversitat. En la Llei de Creació es fa referència explícita a la promoció i protecció de la llengua pròpia; a la veracitat, imparcialitat i objectivitat de les informacions; a la separació entre les informacions i les opinions, la identificació de les persones que les sustenten i la lliure expressió d’aquestes; a la protecció de la joventut i de la infantesa, tot evitant l’exaltació de la violència i l’apologia de fets i conductes atemptatòries contra la vida, la llibertat i la igualtat entre homes i dones. En la mateixa llei també s’estableix que la RTVV ha de garantir el respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social, així com al valor de la igualtat i a la resta de principis recollits en la Constitució, en l’Estatut d’Autonomia i en la legislació bàsica de l’Estat (capítol 1, art. 2).

La ràdio i la televisió públiques valencianes incompleixen, des de fa prou de temps, tots i cadascun dels principis que acabem d’esmentar. El fet és tan sorprenent que seria massa suau dir que resulta intolerable per a la societat civil: a més, repugna la intel·ligència pel que suposa de provocadora gosadia mentidera, que desatén els principis més elementals de la convivència. En Canal 9 es parla bàsicament en castellà i a favor d’una sola tendència política: la del PP.

Els professionals valencians del sector audiovisual han demostrat suficientment la seua capacitat, i malgrat això, sovint veuen com les seues propostes queden supeditades a programes de productores afins al PP. Ens trobem espais d’ínfima qualitat que exhibeixen models de comportament antisocials.

Els treballadors de Canal 9 i Ràdio Nou, les associacions de periodistes i els sindicats fa temps que adverteixen sobre una política d’ocupació laboral arbitrària, que busca fer prevaler les fidelitats en perjudici de la qualitat del treball. Per altre costat, en el Consell d’Administració se senten veus cada vegada més alarmants sobre la dilapidació econòmica de RTVV. Mentre, els índexs d’audiència continuen baixant.

Canal 9 és hui un instrument totalment al servici del Partit Popular i, quasi exclusivament, una font d’ingressos per a l’empresariat audiovisual afí a aquest grup polític: és prou mirar els telenotícies per comprovar que són el millor instrument de propaganda del partit governant a la Comunitat Valenciana. Per a la RTVV l’oposició senzillament no existeix, com no existeixen les polítiques que no siguen les del President Camps o les de les institucions que usdefruita el seu partit.

El PP és ben conscient de la importància que té la televisió per tal de fer empassar els seus missatges i la seua propaganda no raonada a la societat valenciana. Un cos social que els convé acrític i manipulable com més millor.

En conseqüència, el Partit Popular no ha volgut sentir les crítiques, i a hores d’ara pretén seguir fent la mateixa cosa sense reparar en danys ni en fraus: als treballadors, a l’erari públic i, per damunt de tot, a la ciutadania que té dret a ser informada veraçment i correctament per la televisió pública.

Els ciutadans que hem promogut aquest manifest no som ingenus: coneguem la tendència dels polítics a usar els mitjans de comunicació –públics i privats– segons els seus interessos. Molta gent està desenganyada. Malgrat tot la democràcia i la nostra dignitat ciutadana exigeixen que fem front als abusos que ens afecten: al mal ús dels diners públics i a la utilització partidista, i en conseqüència fraudulenta, d’uns servicis públics de capital importància com són la ràdio i la televisió.

Por tot això ens hem proposat actuar amb fermesa i demanar als nostres polítics que no permeten la continuïtat de la deterioració del principal mitjà de comunicació valencià. Volem veure més cares i escoltar més opinions en els nostres programes i informatius, i ja des de hui estarem vigilants i denunciarem davant l’opinió pública i els estaments corresponents les irregularitats que es cometen amb total impunitat. Per això demanem, també, la creació d’una Comissió d’Experts que estudie els problemes i promoga un pacte polític i social que permeta el compliment dels objectius que marca la llei i, igualment, l’arribada a una solució pactada del caos econòmic.

“Sense esperança, amb convenciment” Ángel González.

DES DE BREMEN CON AMOR (3)

Anna, des de Bremen, torna a la càrrega amb una vinyeta del Forges:

BICIFESTACIÓ: L’HORTA CONTRA LA VIA PARC

Una persona que estime i que també estima la bici m’ha fet arribar aquest missatge que faig públic. Si pots anar no t’ho penses!

Amics i amigues:
Tal i com segurament ja sabeu, la Conselleria de Territori està elaborant un projecte, anomenat Vial Parque Norte, que en realitat és una nova autovia de circumval·lació i travessament de l’Horta Nord, una nova macroinfraestructura innecessària que ocuparia grans extensions d’un dels millors espais de l’Horta de València.
La Coordinadora Interpobles L’Horta Viva Sense Autovia s’ha constituit per tal d’oposar-se a aquest projecte, i donar alternatives viables i possibles al transport en l’Horta, així com exigir garanties per a potenciar i dignificar l’economia agrària d’aquesta.
Entre les accions previstes, vos convidem a la BICIFESTACIÓ que començarà el proper DIUMENGE 24 DE FEBRER, A LES 11 HORES, DES DE L’ESTACIÓ DEL METRO DE GODELLA, i recorrerà part del traçat previst de l’autovia.
VOS ESPEREM!
Difongueu, reenvieu!

DESPUÉS DE LAS AUSENCIAS

A través del compte corrent de Ferelmafe a flickr m’he pogut enterar que han creat un documental anomenat ‘Después de las ausencias‘ en el que es tracta els sentiments de les víctimes del metro de València.

Ací tens el trailer del documental pera  que et faces una idea.

Si vols més informació sobre el documental, entra al seu bloc .

GENOVÉS II i XAVI ALFONSO

Paco Cabanes, el Genovés, és un mite en el món de la pilota valenciana. El seu fill, Genovés II, continua la saga familiar i és mostra com el millor jugador de pilota que hi ha en l’actualitat.

Alt, fort i àgil. Genovés II es mostra a la pista molt segur. En Alcàsser no va haver color. Junt a Sarassol II i Hèctor, fan un trio com fa anys no s’han vist. És emocionant vore com cadascú al seu lloc trau el millor del seu joc. Amb una tranquil·litat. Amb una seguretat. El respectable es sorprèn quan fallen. Crec que van fallar cadascú una vegada!

Una partida aburrida. Tot i la qualitat dels guanyadors. Va ser massa poc emocionant. Tot i això continua resultant emocionant vore les partides des de l’escala. Compartint comentaris amb els mes veterans aficionats de la pilota. Entre els puros. Entre les apostes (en Alcàsser en van haver molt poques). Entre els crits d’ànims i els aplaudiments. Entre les exclamacions de sorpresa quan hi ha un joc emocionant.

La competició continua. Toquen les semifinals. Hem vist dos partides en les que han jugat tres dels quatre equips que han passat i ho tinc clar. El millor, amb diferència, l’equip de Benidorm: Genovés II, Sarasol II i Hèctor. Jo aposte per ells.

Xiquets, va de bo!

Per finalitzar el cap de setmana, el meu cunyat Xavi Alfonso, que és molt bon cuiner, ens va delectar amb un meravellós arròs amb anguiles. Per a xuclar-se els dits!

SOPAR HOMENATGE

La Coordinadora de la Trobada d’Escoles en Valencià de la Comarca de l’horta Sud, Guaix, va fer entrega d’un guardó commemoratiu durant el sopar celebrat el 15 de febrer al grup de música tradicional Al Tall i a Miquel Gil, ex membre d’aquest grup i actualment un dels valedors internacionals del nostre estimat País Valencià.

L’acte va ser complet i molt ben organitzat. La sala estava plena de personalitats de la nostra cultura, del món de l’educació i de la llengua. Gent que estima el país. Gent que treballa pel país.

Els moments més emotius es van produir en el moment de l’entrega dels guardons. Primer Al Tall i després Miquel Gil es van emportar els aplaudiments més sincers, forts i emocionats de tot el públic. La seua trajectòria ha estat tan llarga i tan identificada amb molts moments del nostre país que resultava molt dolç vore’ls optimistes, entregats i agraïts per aquest guardó que cap persona dels que estàvem allí dubtàvem que de la seua validesa. Tots i cadascun dels que estàvem allí férem sonar les nostres palmes per agrair-los la seua existència.

 Per acabar de donar-los gràcies, un amic seu i que porta la trajectòria per a ser guardonat dintre de pocs anys, Pep Gimeno ‘El Botifarra’, els va dedicar del millor del seu repertori i tots i totes ho vam passar d’allò més bé.

Del sopar diré que va estar molt bé. Curiosament ens va servir un antic alumne nostre. I puc assegurar que ho va fer realment bé.

Una nit màgica. Una gent estimada. Bona companyia. Molt bon ambient. Bon menjar… Que més es pot demanar?

Al bloc de Raül pots vore la seua crònica de l’acte.