L’APASIONANT MÓN DE LA PARELLA
És curiós com, després d’estar trenta anys sense expressar els meus sentiments i ni preocupar-me (quasi res) del que senten les altres persones, l’últim any ha estat un canvi en mi i en les persones que m’envolten. Amb soparets acompanyats de bon menjar (menys quan cuine jo), bon vi i molt bona companyia.
Aquesta setmana en porte dos. Molt interessants. Molt dolços. Traguent els sentiments que es poden traure… i alguns dels que no. Amb sinceritat i confiança.
Moltes d’estes converses han anat sobre l’apassionant món de la parella. Quan la pràctica supera la ficció. Filosofant sobre el sentit de les coses quan, en moltíssimes ocasions, es demostra que dos més dos mai són quatre. Persones que busquen el que no tenen. Persones que tenen el que no busquen. Individus solitaris que troben parella i individus que busquen parella i no en troben. Individus que no comparteixen el que senten i que són conscients que això angoixa la seua parella. Parelles que tenen una relació i que pensen en un altra. Persones que necessiten variació en TOT i això els dona estabilitat. Persones que busquen tapar les seues carències amb la parella. Persones que estimen algú impossible. Persones que tenen una doble vida. Parelles separades que viuen junts. Parelles juntes que viuen separades. Persones que tenen l’habilitat d’enamorar a la primera que passa i que canvien de parella tan prompte com s’acaba la passió. Persones que es senten abandonades per algú amb la que han compartit moltes vivències, sentiments, angoixes… i ara es senten traïdes. Persones que enamoren i, quan se’n van, deixen molts bons sentiments.
Anit me vingué a la ment la cançó dels Pets, Cercles viciosos, per a que et faces una idea del que estic parlant sobre l’apassionant món de la parella:
Amb la Sònia, però en privat
Té un amor descontrolat
Amb la companya de feina que s’ha separat.
D’en Manel,
Que s’entén amb la Pilar,
La que un dia es va trobar
El seu home al llit cardant amb un tal Joan.
Més o menys tothom s’equivoca
I s’enreda amb qui no toca.
I és tant cert
Que ningú es conforma amb el que té,
Fins que un dia es troba
Abandonat
Per qui sempre va ser al seu costat.
Sara sap,
Que la història amb el Joan,
No va enlloc perquè és casat
Amb la mare d’aquell noi que la mira tant.
Un tal Pep,
Que festeja mb la Remei
Que és de Valls i un dia al mes
Rep la Sònia que així es venja del seu Ernest.
