pastoret

Resulta estrany anar al cinema a la sessió golfa. Però resulta encara més estrany anar a la sessió de les 21h. No ho havia fet mai i, et puc assegurar, que no me va desagradar eixir del cinema a les 22.30h. Estrany. Quan vaig eixir vaig pensar: i ara que?

La pel·lícula, XXY, un drama que va (no contaré molt…) dels dubtes que té un/a adolescent sobretot a nivell sexual. Si he de valorar-la diré que m’ha agradat. Té moments intensos i la temàtica és, per a mi, novedosa.

Més curiós és que, després d’haver coincidit dos o tres moments amb una persona, et trobes anant al cinema a soles amb ella per pura casualitat.

Rocío, ja m’havien avisat, és una persona sensible, que et fa sentir a gust. De conversació fàcil i agradable. Els dos sabíem coses de l’altre per culpa de Bego (ai mare quan llisca açò!). Però no moltes. Les justetes per saber que, crec jo, coincidim en els dubtes de la gent que en fem 30 sense adonar-nos quasi de res. La pel·lícula, en aquest aspecte ha estat bé: dubtes, dubtes i més dubtes. Ja vaig comentar que quan veus una pel·lícula busques coincidències amb el que tu vius. A mi m’ha passat mirant XXY. No a nivell sexual, sinó amb els dubtes existencials. El que sents. El que vius. El que esperes. El que busques. Com et relaciones amb les persones. Quines et fallen. Quines has de voler.

Una vetllada agradable. Suau. Tranquil·la. Millor del que la meua timidesa m’anava a permetre.

Crec que reincidiré. Segur!