SWEENEY TODD
29 Febrer 2008
Si t’agrada Tim Burton aquesta pel·lícula no et defraudarà. Si no t’agrada és possible que faces com uns que teníem al costat… que te’n vages a meitat de la projecció. A mi personalment, me va entretindre i prou. Els altres dos personatges que venien amb mi es van quedar encantades…
Sweeney Todd és un musical que conta la història d’un barber que es venja d’un jutge. Fins ací puc contar…
NINOT INDULTAT
28 Febrer 2008
Al Nou Centre de València estan exposats els ninots que formen part del concurs per triar el ninot indultat de les falles 2008.
Una visita a aquesta exposició ens pot fer la idea per on anirà la crítica faller d’enguany.
En vaig vore que criticaven el circuit de Fórmula 1:
Altres feien crítica política:
De temàtica diversa:
En vaig vore també que reflexaven figures tocant el tabal i la dolçaina i també cantant albades:
Però sense dubte, la imatge que se’ns va quedar als qui vam anar va ser esta que tens ací baix i que es diu d’alguna d’estes dues maneres: BILINGÜISME RADICAL o CHURRERIA CHURRERIA!
“BLOC” o “BLOG”?
27 Febrer 2008
El meu amic Rafa, un erudit en el tema lingüístic, me va fer una observació sobre la conveniència d’escriure “blog”, enlloc de “bloc”, quan fem referència a una bitàcola personal. El que s’ha anomenat weblog.
Per confirmar les seues observacions m’ha fet arribar un text de Gabriel Bibiloni sobre aquesta temàtica que ens deixa ben clara la seua opinió. Per a mi, molt raonada i filològicament convencent.
Jo ja ho tinc clar: a partir d’ara escriure blog!
Gràcies Rafa!
JO NO VOTE NI AL PP NI AL PSOE I SÓC AGNÒSTIC
27 Febrer 2008
La meua cosina Anna (la de ‘Des de Bremen con amor’) m’ha enviat aquest correu (article publicat a l’abc):
Los que no votan ni al PP ni al PSOE disfrutan más del sexo
SERVIMEDIA. MADRID
Los españoles que no votan ni al Partido Popular ni al Partido Socialista y los que se declaran agnósticos y no practicantes son los que más disfrutan de sus relaciones sexuales.
Así se desprende de los resultados de una encuesta realizada por Sigma Dos, presentados en rueda de prensa Miguel Ángel Cueto, presidente del X Congreso Español de Sexología, que se celebrará en León el próximo mes de abril.
Según expusieron Cueto y Miren Larrazábal, presidenta del Comité Científico de este congreso, los hombres que votan a partidos distintos del PP y el PSOE obtienen mucho placer en las relaciones sexuales (42%), frente al 31% de los que votan al PSOE y un 29% de los que votan al PP.
En las mujeres se iguala esa proporción: un 33% de las que votan al PP afirman obtener “mucho placer” en las relaciones sexuales, frente al 28% de las que se decantan por el PSOE. “Las mujeres no nos podemos ir a la izquierda para estar satisfechas”, bromeó Larrazabal.
Otro “dato interesante” para estos expertos es que los hombres agnósticos y no practicantes disfrutan mucho de sus relaciones sexuales (89%), frente a los practicantes (29%). En las mujeres es mayor la tasa de satisfacción entre las no practicantes (35%), y se iguala entre practicantes y agnósticas (27%).
El X Congreso Español de Sexología reunirá a más de 500 expertos en León del 17 al 20 de abril de este año, para abordar problemas relativos a la sexualidad desde diferentes perspectivas. La transexualidad o la violencia de género serán algunas de ellas.
Además, se ofrecerán datos sobre la salud sexual de los españoles. Para la sexóloga Miren Larrazábal, “sigue siendo inaceptable que más de un 40% de las personas que tienen problemas sexuales no acudan al sexólogo”. Ellas son las que más acuden a la consulta para este tipo de problemas.
A los “tabúes” que, según estos expertos, “aún existen para pedir ayuda”, se suma el hecho de que sólo el 6% de los médicos de Atención Primaria de este país preguntan a sus pacientes sobre salud sexual.
Pese a que un 86% de la población está bastante o muy satisfecha con su vida sexual, aún existen dos millones de hombres que padecen problemas de disfunción eréctil, la mitad de las mujeres sufren anorgasmia y un 30% de ellas, dolor coital.
COM A PEDRES
27 Febrer 2008
BERNAT I PISCA
26 Febrer 2008
Bernat li agrada teatralitzar moltes de les coses que fa. Este cap de setmana ens va delectar amb una molt bona imitació de Pisca (ací baix pots vore una de les imitacions).
No sols va posar com Pisca. També es va fer bones corregudes pel poble de Vistabella. Com si fora un gos. Amb la llengua fora, respirant ben fort.
De mirar-lo me cansava… però era el joc!
La imaginació i la constància dels xiquets no té límit… la dels pares si!
UNA VEGADA MÉS PENYAGOLOSA
26 Febrer 2008
Penyagolosa continua aportant-me moltes noves vivències.
Este cap de setmana una més.
Necessitava caminar i que el sol que calentava aquestes terres me donara el caliu que fa temps trobe a faltar. Des de l’ermitori de Sant Joan vaig pujar, pel barranc de la Pegunta, fins el cim del Penyagolosa. Un dia magnífic. Un paisatge encisador. Una tranquilitat que aborronava la pell. Volia pujar el cim amb neu, tot blanc, però la setmana n’havia derritat una bona part de la que havia caigut una setmana abans.
Des del cim vaig decidir pegar-li la volta completament. Vaig baixar un poc i els meus peus es van deixar caure per la pedrera que hi ha en un dels costats del cim. A la mateixa base del cim, on s’acaba la paret vertical, en ixe punt mateix, existeix una senda poc marcada que recorre la base del cim per la seua cara sud. La vaig seguir disfrutant de cada pas.
Quan vaig arribar a la cara oest del cim, vaig vore cinc massos i vaig pensar que tenia ganes de vore’ls. Massos abandonats pels seus masovers. Parets enderrocades pel past del temps. Sostres caiguts que ja no resisteixen els envits de l’oratge. Pedres que feren historia en aquests racons i que poc a poc cauen de tristor.
Vaig prendre el camí que porta al riu Carbó. Quan la pista gira a ma dreta i pren una pendent forta per baixar fins el curs del seu riu, vaig pegar la volta i vaig pujar fins el Mas de la Cambreta. Punt idíl·lic per observar tots i cadascun dels moments del cim del Penyagolosa. Des d’allí, passant per la font que porta el mateix nom del Mas, vaig baixar fins a l’ermitori de Sant Joan pel barranc de la Teixera. Portava tanta aigua que em veia obligat a pujar per la vesant del barranc per no banyar-me els peus. Des de l’ermitori, els meus peus em van dirigir a la zona d’acampanda. Allí creua la GR-7 que va fins a Vistabella. Vaig caminar un tram de la senda fins el mas de l’Espino. El més bonic del macís, segons el meu parer.
Des del mateix mas, creuant el pla de Vistabella, vaig arribar al mas de Monfort. Punt final de la meua ruta i lloc on vaig dinar per recuperar totes i cadascuna de les energies que havia utilitzat durant les 5 hores de caminata. Realment valgué la pena.
Molt intenses van ser totes la vivències d’aquest curta eixida. Al Mas de Monfort m’esperava una convivència nova que havia, haviem, de situar. Els fets s’han encarregat de dominar els sentiments. I ara ens toca reorganitzar les nostres vides. No és fàcil. Però tot i això, val la pena fer l’esforç de superar-ho tot per aconseguir el que vols. Paciència. Trellat. Més paciència. I sobretot… Sort!
http://miafotodeldia.blogspot.com/
26 Febrer 2008
Per mitjà de la Revista EINA he trobat un blog molt interessant (que de segur li agrada al curiós fotograf el meu cosí ‘El Crack’) que es dedica a publicar fotos de pintades fetes a la ciutat de València.
Entra i pega-li una miraeta. Cada dia penja una foto i totes tenen alguna coseta curiosa i interessant.
Ací tens un exemple:
NUCLEUS & BONUS
26 Febrer 2008
El meu amic Rafa que d’ací uns anys serà una eminència en el, per a mi, desconegut món de la Química, ha creat un blog que no tinc ni idea perquè es diu Nucleus & Bonus.
Com ell diu a la presentació: Como dice la sabiduria popular…mas sabe el diablo por viejo que por ser tu jefe, he aqui un lugar de descanso intelectual donde nos disponemos a dejar a un lado los problemas rutinarios para simplemente divagar sobre temas abolutamentes inutiles con animo de evasion de nuestros respectivos lugares de trabajo. Es asi, no podemos hacer nada, dejando como mensaje de welcome el deseo de que disfruten y participen lo maximo. Porque el que sabe sabe y el que no es jefe…
Entra. Segur que alguna cosa en positiu podràs trobar. Encara que la majoria no entengues res…
Benvingut Rafa a aquest món virtual. Espere trobar-te i saber més de tu.
EL PRIMER COTXE IKEA
22 Febrer 2008
Una companya de treball molt treballadora m’ha fet arribar un article que ha creat la famosa empresa IKEA i la ferramenta per a montar-ho:
