DES DE BREMEN CON AMOR (2)

Com ja t’he contat alguna vegada, la meua cosina Anna viu, riu, treballa, liga i moltes altres coses més a Bremen des de fa (MASSA) anys.

A vegades ens envia correus per contar-nos el que li està passant. Amb la seua manera tan d’ella d’escriure (alguna culpa tindrà Pep!) que a mi m’agrada molt.

Doncs bé. Li demanat permís per a publicar alguns dels seus correus per a que tu també pugues disfrutar del que li passa i de com escriu. El permís ha estat concedit i a més m’ha dit que no me cobrarà ni el copirait ni el canon dels collons! Amb la qual cosa doble felicitat!

A la sèrie de correus d’Anna els diré ‘Des de Bremen com amor‘.

Ací tens l’últim que m’ha enviat. Parla sobre un grup romanés que va vore actuar i del qual no et conte res perquè ella ho fa millor.

Gràcies Anna!

Hola!
Volia contar-vos que ahir aní a un subidón de concert.
El grup es diu Fanfare Ciocarlia, alguns ja el coneixen (Quique!), altres igual no n’heu sentit a parlar encara. Bé, des que vaig vore “Underground” ara ja fa anys m’enamorí, no només de les pel.lícules d’Emir Kusturica, sinó també de la música de Goran Bregovic, amor de la meua vida per sempre més (un de tants que en tinc, jeje). A partir de Bregovic he anat poc a poc introduint-me en el món musical de la península dels Balcans… i m’he quedat ahí!
Doncs ahir vaig assistir al directe arrebatador dels gitanos romanesos de la Ciocarlia, tubes, trompetes i saxofons, “ritmos endiablados” que deia aquell, una forca i una energia bestial que fan vibrar l’aire, la llum i sacsegen i contagien al públic. Un orgasme musical i una emocionant explosió d’alegria i vitalitat! Vaja, molt guai. Per cert, molt millor en viu que en llanda.
Fins i tot els alemanys, alguns més rígids que un palo de granera, no podien evitar menejar almenys un peu seguint la música
Bé, i això era tot.
Un beset
Anna