La ploma la fas córrer per on vols i no es queixa. Així, escric les coses que passen i d’altres, que m’agradaria que passaren. I compte les coses que tinc i també les que no.
Després de la seua eliminació, Sarasol II decideix no tornar a presentar-se al trofeu Bancaixa d’escala i Corda. Segons publicà ahir el Levante, el jugador de Genovés, el millor mitger de la historia de la pilota, ha decidit penjar el guant en aquesta competició i disfrutar de la pilota a un altre nivell.
Entre els amics que anem a vore partides i seguim les diferents competicions d’escala i corda, compartim la opinió que Sarasol II sempre ha estat una garantia d’èxit. El mur, que li diguem nosaltres, per la seua regularitat, força, elegància, constància, serenor… però sobretot que no en deixa passar una, fan que els seus companys puguen estar confiats i tranquils perquè ell mai els falla. El seu palmarès no deixa dubte de la seua magnífica qualitat.
Ha estat una meravella poder gaudir dels seus anys com a pilotari. Com diu a l’article del Levante, Sarasol II, el Zeus del Olimpo!
Per la insistència d’un amic, per alguns dels qui escriuen i per la temàtica d’aquesta publicació, enguany m’he fet subscriptor de la Revista Caramella.
Sobre diferents temàtiques arrelades a la historia i al territori, Caramella fa un viatge temàtic diferent en cadascuna de les seues publicacions. El tradicionàrius, els nadals, les festes d’estiu, ballar i cantar, festes i menjar, les festes d’hivern… són alguns dels temes tractats a Caramella.
Aquest número 22 versa sobre els pastors i la transhumància. Recull de textos sobre aquesta temàtica, sobre la historia, sobre els personatges que encara li donen vida.
I també destacable, les seues crítiques musicals i bibliogràfiques. He descobert que s’ha escrit un llibre sobre els Dimonis de Massalfassar amb multitud de fotografies.
Frechina continua estant un creador i un recuperador de la nostra historia. Ací, un admirador!
Hui me toca guàrdia. Estas nit, precisament esta nit, me toca guàrdia. No passa res. No s’acaba el món…
Bajoqueta Rock fa la presentació mundial del seu nou treball a Riba-roja. La cuna dels bajoqueteros. A les 23.30h està convocada l’afició per escoltar el seu nou treball i vore un megaultrapowerrangervideo… que serà per a fartar-se a riure. Ells ja ho han fet per tots nosaltres.
Atenció gentola: Bajoqueta Rock estrena avui: Ie, el de l’oli!!!! (un nom a tope comercial). El millor grup mundo mundial de rock rural!
Ja et puc adelantar que el disseny del nou treball m’agrada molt. Que ja estan en marxa més samarretes (després de les exigències del respectable… que ja feia temps que en demanava). Que aquesta nit hi haurà regalet per a qui compre un CD del nou treball. Que tenen facebook… i que són uns cracks! Si vols escoltar el seu nou single entra a la seua web: www.bajoquetarock.com
Va de sexe. Aquest vídeo me l’ha enviat la meua amiga Eva. Ella sempre té alguna cosa recurrent a la ment sobre aquest tema. L’apasionant món de la dolçaina també ens ho possa fàcil…
Una altra cosa de sexe. El público.es publica avui que Mucho sexo es malo para las muñecas. Si, així de clar. Jo també he pensat en més d’un amic per enviar-li aquesta notícia… però m’he controlat! A vegades els titulars de les notícies son tan diferents al contingut de l’article…
Un clàssic. De quant en quant vaig i rememore vells i bons moments. L’Hamadríada està situada en un carreró de la ciutat de València.
Ens fallà La Taula de Paula, per motius personals, i a última hora vaig pensar en l’Hamadríada. Un local blanc (sempre l’he recordat així… no sé perquè). Xicotet (Enrico… per a moments romàntics). Aquella nit no hi havia ningú. Vam entrar i pensàvem que encara no havien obert. Però no era cert. Ens vam sentar a la mitat del local. Tapaets.
A l’entrada hi havien dos menús. Un de cinc tapes i postres a 15 euros (crec) i l’altre de tres tapes i un plat a triar entre carn i peix de 22 euros. Vam triar el segon. Ens van traure les tres tapes que ens van agradar molt (sobretot l’ensalada que portava formatge!!) amb sabors intensos i bons per al paladar. De beure un vinet. La curiositat d’aquesta vegada és que vam rebaixar la quantitat a mig litre (encara que l’etiqueta posava de 750…) i vam encertar… l’edat no perdona? De postres també vam poder triar bé: pastís de xocoloata i… formatge altra vegada? Doncs sí… tropecé de nuevo con la misma piedra…
Un lloc tranquil per anar a gaudir de dolces vetlades. L’únic detall que ens va sorprendre va ser el diàleg a viva veu, entre el cambrer i una amiga, sobre la felicitat. Que és i serà… Doncs sí, l’Hamadríada ens va regalar un bon moment de felicitat…
El dissabte un bon descobriment al costat de casa. A Torrent. A la zona de pubs, c/ Padre Méndez, existeix el Farigola i Menta. Un local que ix del que estem acostumats. La decoració no deixa indiferent el vistant. I per menjar, una carta extensíssima en varietat, tampoc deixa indiferent.
Aquest local, gestionat per dos amics de la meua germana, era una sorpresa que tenia la meua germana guardada. Vam triar el primer torn de sopar (el de les 21h… l’altre és a les 23h) i, tot i que vam anar corrent per arribar a hora, l’atenció és bona i es pot sopar amb tranquil·litat. Vam demanar uns entrants de foié que ens van recomanar, una ensalada (boníssima) i després ens vam menjar cadascú un entrepà. Com he dit abans, hi ha moltíssima varietat en entrepans, ensalades… i també en el pa del qual pots triar 6 diferents… inclús sense gluten! Per beure ens vam fer dos vins blancs. un de molt dolç que entrava com la mel (el que pots vore a la imatge) i després un altre del 2008 que ens va recomanar David (l’amo del local) i que també ens va agradar molt tot i no ser tant dolç.
Uns xupitos per descarregar (o carregar… segons es mire) i un cubata al pub que tenen enfront ens va acabar d’arreglar la nit. Alguns vam aguantar millor que altres… serà l’edat?
Un bon descobriment per tornar. I com la companyia també va ser meleta pura doncs… va ser una vetlada realment agradable!
El Bancaixa continua i nosaltres també. A Vila-Real es van enfrontar l’equip que defensa el poble contra el de Calp. Núñez contra Víctor. Félix contra Sarasol II. Santi contra Raul II. Una partida de les bones. Tantos llargs i emoció fins el final. L’emoció de la pilota es va demostrar al remodelat trinquet de Vila-real. El vam descobrir i el vam gaudir.
Una foto curiosa al principi de la partida. Els dos mitgers (els que van decantar la partida) estiren i calenten. Pensen i reflexionen. Mentrestant, els altres quatre xarren alegrement com diguent que açò no va amb ells. Els 6 van jugar a un altíssim nivell… com toca!
27 Març Pujada a la Nevera d’Atzeneta
15 Maig Marató i mitja Castelló Penyagolosa
29 Maig Volta al Terme
05 Juny Volta de Muntanya de Vall d’Alba
03 Juliol Cursa de Muntanya de Benassal
18 Juliol Volta de Muntanya de Morella
31 Juliol Cursa de Muntanya Serra Engarcerán
08 Agost Cursa de Vistabella
28 al 29 Agost Carros de Foc
11 Setembre Volta de Muntanya de Catí
03 Octubre Cursa Entreparets de Vilafranca
