MÉS ATROCITATS!

Ahir m’entrà un altre correu relacionat amb les atrocitats que fem els humans amb els animals. Segons diu el correu (no ho he confirmat) aquestes imatges corresponen a Dinamarca. Tu mateixa fes les valoracions:

LA LLÈQUA

El passat pont de maig, per poder agafar forces per al que ens queda de curs vam decidir passar uns dies a l’aldea de La Llèqua, situada al terme municipal de Morella. El dimecres per la vesprada, apurant els primers minuts del ponts, vam agafar la fragoneta i ens vam dirigir cap allí Guille, Loli, Vicent i jo. La primera parada la vam fer als Ibarsos per comprar carn (xixi!) a base de bé. Allí se’ns van unir Maite i Vicent Torrent.

La casa, propietat de Vicent Torrent, gaudeix d’un paisatge típic del Maestrat. Camps de cultiu de cereals, ramaderia extensiva de vaques braves i no tan braves, cabres, ovelles, porcs senglars, etc…

Aquest pont es produïa a La Llèqua dos fets d’importància vital per a aquestes cases al llarg dels anys. Per una part el dijous hi havia una processó des de l’església fins el Peiró que està a l’entrada de l’aldea. Per una altra part discorre per aquelles terres la Romería de Catí a Sant Pere de Castellfort.

El dijous vam poder com es transforma la vida d’un poblat que durant l’any no té cap habitant i que aquell dia arribà a tindre 400 persones. La veritat és que va ser sorprenent. De bon matí hem vaig sorprendre perquè no hi havia absolutament ningú. Però poc a poc, van anar arribant cotxes i més cotxes, gent i més fins que arribarem un punt on estàvem realment cansats de l’aglomeració. Havíem vingut a passar uns dies tranquils però ens va desbordar aquesta aglomeració que, realment no esperàvem. Maite va viatjar fins Tortosa per recollir a les dolces perletes que són Anna i Andreu… Des d’aquell moment el cap de setmana va ser un no parar…

La processó va estar molt curiosa. Vaig grabar un video que el youtube no vol acceptar… temps al temps.

El divendres vam anar a gastar-nos els quatre duros que tenim a Villafranca del Cid. Al poble existeix una tenda d’estes que es creen ara per l’interior de les nostres terres, on els preus són tan competitius com els d’Andorra fa uns anys… Vam visitar el poble per fer algunes compres necessàries i després vam anar a passejar pels bonics carrers de Iglesuela del Cid. Bonic poble. Diuen que és el que més construccions de pedra seca de tota Espanya. Diuen. Allí vam trobar a Anton, Anna i Aitana que ens van acompanyar durant el dinar.

També vam triar anar aquest pont perquè per allí discorre la romeria que va de Catí a Sant Pere de Castellfort.

Si el dijous va ser sorprenent, la fe mou muntanyes, el dissabte encara va ser més sorprenent. 1000 persones aproximadament, van participar a la romería que uneix Catí a Sant Pere de Castellfort. Per la Llèqua, ens vam sorprendre perquè, a més dels participants a peu a la romeria, també participaven a cavall i en van passar vora un centenar. Anna i Bernat, que estaven amb nosaltres, van flipar en colors ja que, segurament, no havien vist mai tanta gent a cavall junta!

Després vam fer un dinar al solet imitant els antics habitants de l’aldea (els teníem al costat i vam comprovar que bé s’ho passa la gent vora taula!).

Per la vesprada (únicament vam tindre una hora per dinar!) els peregrins van eixir en marxa per continuar la seua peregrinació. El camí que els quedava era llarg i el sol els feu bona companyia al llarg de tota la jornada.

De la resta del pont puc afirmar sense equivocar-me que ens ho hem passat d’allò més bé. La companyia ha estat meleta pura, els menjars han estat saborosos i divertits, amb converses amb persones que, en principi, ni tan sols coneixíem… però que semblant visió que tenim del país!

Un pont agradable. Tranquil. Seré. Dels que fan oblidar les penes i carregar les piles per enfrontar-se al dia a dia. Enveja dels que van poder viure per aquelles terres (tot i les dificultats evidents!). I ganes de tornar per poder viure alguna experiència semblant…

ESTIMEU-VOS!

Anit me va vindre a la ment un poema d’un poeta (avui li diré així!) molt conegut per mi que es diu Pep.

Anit, el que pots veure (que no beure!) a la imatge va entrar dintre de mi compartit amb una altra persona. El sopar portava vi. El vi portava paraules. Les paraules portaven sentiments. Els sentiments venien de records. Els records venien de vivències. Les vivències venien del passat. El passat ahí està: va i ve!

El poema diu el següent:

ESTIMEU-VOS

Dia a dia estimeu-vos
doneu-vos
gojeu-vos

Costera amunt
amb el vent a favor
amb les mossegades de l’amor

Recolza’t amb mi
dóna’m la mà
per sempre,huí; demà!

Si vol festa al cor
que ho visca el cos
que ve val un mos.

Alcem junts el calze
ben ple, ple de vi,
que ell plegarà el nostre destí.

(Anònim valencià s. XXI)

(aquest poema estava dintre d’una capsa que contenia una botella de vi que, pel que contava Pep, era de molt bona qualitat. Igual que anit, aquella botella també quedà buida…)

PILOTA PILOTA!

He tingut la sort, les últimes setmanes, d’assistir a diferents partides de pilota valenciana d’un alt nivell de competició.

En Albal van fer una partida on jugava Genovés II contra Àlvaro. La partida va tindre bons tantos tot i que el resultat 41-23 deixava clara la parella guanyadora. Tot i això, el frontó de la cooperativa d’Albal estava ple i la gent va vore una partida interessant amb, possiblement, els dos millors jugadors del moment.

Per la seua part, Caixa Popular organitza un torneig entre els juvenils del nostre país per a promocionar el nostre esport entre els més joves. El diumenge passat va ser la final al trinquet d’Alcàsser. Els equips de Quart de Poble i d’Alcàsser van arribar a la gran final. El trinquet estava ple d’espectadors i l’espectacle no va desmerèixer. Van haver molts bons tantos i el el públic ens vam anar contents a casa, segurs que la pilota té un futur prometedor i de qualitat.

Entre els jugadors destacaré Adrià de Quart de Poblet. El resto d’aquest equip el van presentar com ‘el futur de la pilota valenciana’… Quasi Res!. A la partida va demostrar perquè!

PINTAR-SE LA CARA

Per als nanos de 3 anys (per exemple) resulta diveritit pintar-se la cara.

L’altre dia, Bernat els seus companys anàren a la ludoteca i, quin millor màrqueting, van eixir tots/es pintats/ades.

Durant tota la vesprada la disfressa va passar de ser papallona, príncep i princesa… mira-ho i decideix tu mateixa: Bernat i Clara.

MASSA CRÍTICA 2 DE MAIG

Moltes gràcies Ferelmafe

23 D’ABRIL: SANT JORDI

La meua cosina Anna, la de Des de Bremen com amor, per als que patim falta de memòria i deixem passar detalls de la vida sense importar-nos massa, ens ha enviat un correu on ens conta el següent:

Hola!

Vos recorde que avuí, a més de ser Sant Jordi i la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi, de ser el dia que nasqué Shakespeare i morí Cervantes, és el Dia Internacional de Llibre !

Besets
Anna

Gràcies Anna!

LUIS TOSAR

Sóc fan de Luis Tosar des de fa molt de temps. Ja siga per la seua capacitat artística, pel seu compromís polític o per jo que sé…

Avui El Mundo publica un article pel qual encara tinc més motius per admirar aquest super actor (segurament serà el motiu pel qual molts lectors del Mundo encara els desagrade més…):

LUIS TOSAR RECHAZA LOS PAPELES DE LATINO. El actor gallego Luis Tosar no quiere encasillarse en papeles de latino. Tras su participación en ‘Corrupción en Miami’ (2006) ha recibido varias ofertas de Hollywood, pero son “más de lo mismo, de narcotraficante otra vez, que es lo que nos toca hacer a los hispanos”. “La verdad es que no he hecho ningún esfuerzo especial por trabajar en EEUU, pero es porque tengo proyectos muy buenos que hacer en España, y hacer de ‘narco’ que está en la cárcel de Panamá no le apetece, explica en entrevista con Efe. (Foto: EFE)

LLARGA VIDA A LUIS TOSAR!

CAMPS I ESPE

Avui el Levante, El Mundo i El País han publicat aquesta imatge que jo titularé:

QUE SE BESEN! QUE SE BESEN!

No negaré que haguera molat que s’hagueren donat un… MORREO com déu mana!

CANT AL RAS 2008

Benvolguts amics i amigues,

Com cada any per aquestes dates, la Colla de Dimonis de Massalfassar i l’Associació Cultural Tradició i Música, TraMús, amb el suport de la revista de música i cultura popular Caramella, convoquem l’encontre de cant rural CANT AL RAS, una vetllada que enguany tindrà lloc el proper dissabte 17 de maig i en la qual volem celebrar la nostra estima i passió per la cançó popular de tradició oral.

La dotzena edició del Cant al Ras coincideix en el calendari amb el centenari del naixement del Xiquet de Vinalesa, cantaor d’estil en la figura del qual volem reconéixer tots aquells cantaors de la seua generació que protagonitzaren els anys més brillants d’aquest gloriós gènere musical valencià. A la seua memòria anirà dedicat el Cant al Ras 2008.

Com sempre, la graella de participants al Cant al Ras es configurarà anant anant, a mesura que els cantaors que els vinga de gust manifesten la seua intenció de participar-hi. Aquesta forma de fer, que n’assegura l’espontaneïtat i l’amateurisme de la trobada -dos dels seus valors fundacionals-, deixa fins a l’últim moment la porta oberta a qualsevol participant inesperat. Tanmateix, us agrairíem -per òbvies raons organitzatives- que si us abelleix participar enguany ens ho féu saber el més aviat possible.

El protocol serà l’habitual: primer ens fotrem un bon sopar amb productes casolans (n’hi haurà dues invitacions per a cada cantador i una per a cada músic acompanyant), ben arruixat amb vi i mistela del terreny, després farem la part formal de la trobada (amb actuacions a l’escenari l’ordre de les quals es tancarà durant el sopar) i, si aconseguim fer-ho curt, un bon sarau posterior a peu de plaça fins que la nit acabe.

Ens agradaria molt comptar amb la vostra participació.

Us esperem.

Una abraçada.

Informació i reserves cantadors: Josep Vicent Frechina (686 35 42 44)

Reserves sopar per a no cantadors (12€): Aureli Castelló (647 84 00 01)